diumenge, 27 d’abril del 2014


http://www.hogarismo.es/2013/08/01/podar-tomates-y-iii/

Els sets i el sexe de les faves

Els sets i el sexe de les faves


Set ,disset ,vint-i-set...números agrícolament màgics per a la sembra de les faves.
O vaig sentir dir a la mare quan em va començar a agafar la dèria de cultivar alguns dels vegetals que menjo. Desprès m’ ho han corroborat altres veterans pagesos.
Les faves es poden plantar al mes d’ octubre , però , cal tenir cura de que la sembra es faci en un dia que tingui un set. Es a dir , el 7 , 17 o 27 d’ aquest mes.
Sembla que si es fa així ,les beines d’ aquest llegum son mes grans i els fruits mes vigorosos.
Com no costava molt de provar-ho l’ any passat o vaig fer tal com manava la creença popular...i pot ser si. Pot ser eren un poc diferents de les que vaig plantar un altre dia qualsevol .Però no i vaig veure tanta diferència.
El que si que sembla que esta comprovat , tal i com també em va ensenyar la Carmeta ,és que , de llavors, es a dir del gra que hi ha dintre de les beines i que utilitzem per sembrar una nova collita , en hi ha de mascles i de femelles....Com o sentiu: mascles i femelles........
I com es coneix el “sexe” de les faves ?? Dons molt fàcil. Solament cal mirar atentament els dos extrems del fruit ja sec .
Si us i fixeu atentament veureu que uns tenen com una unglada , una petita depressió. Aquestes son les femelles .La semença que no o te és la masculina i no val mes que per fer farintes. Això si que o vaig comprovar.
En un mateix solc i vaig plantar “mascles i femelles” i les vaig assenyalar. Les “noies” van fer mes faves que els “nois”. Increïble.
Enguany ja no faig cap experiment. No cal . L’ amic Paco diu que en farà una plantació industrial per al comerç i que com després li pagaran al preu que voldran els especuladors, que no em preocupi nide sets , ni de llunes , ni mascles o femelles. Les faves no ens les acabarem...ja veure, ja veurem

dimarts, 22 d’abril del 2014

3K de faves m han sortit 900gr



Desprès de un laboriós estudi hem arribat a la conclusió


Faves en brut 1.10 Kilo i en net 3.5 Kilo



Els orígens d'aquesta planta se situen a Jericó en l'era cristiana . També hi ha constància en llibres i escrits trobats on es demostra que ja es consumien a l'antic Egipte , a Grècia ia Roma . Es consumeixen faves durant tot l'any tant tendres com seques , preparant estofades , ofegades , saltejades amb cansalada o amb pernil , en minestra , o bé crues com a aperitiu i en algunes amanides .

Faves varietats


Hi ha tres varietats principals de fava que es distingeixen sobretot per la grandària de les seves llavors. Totes es conreen indistintament. 

  • En Vicia faba var. minor les llavors són petites, pesant entre 0,3 i 0,7 grams cadascuna, i de forma elipsoidal. La beina és cilíndrica i aconsegueix els 15 cm de llarg. 
  • En Vicia faba var. equina les llavors són de grandària mitjana i xates, pesant entre 0,7 i 1,1 g. Les beines són moderadament dehiscents .. 
  • En Vicia faba var. major, la més usada per a consum fresc, les llavors pesen entre 1,2 i 1,8 g. La beina és indehiscent i arriba als 35 cm de llarg. El cultivar més estès, l'anomenat aguadulce, pertany a aquesta variedad
  • .También hi ha les Mutxamel que són les més precoces, les Reina Blanca, Reina Mora i Maó.

 Aguadulce                                                                                                              Mutxamel



















Taula d'Aliments: Llegums i fècules 100g 

LLEGUMS
Cigrons cuits
Faves cuites
Llenties cuites
Mongetes cuites
Patates
Patates fregides
Energia (Kcal)
143
50
102
100
84
270
Aigua (g)
60,20
83,70
72,10
66
80,50
46,10
Proteïnes (g)
8
4,10
7,60
6,50
1,20
3,80
Glúcids (g)
22
7,10
17
17,50
19,70
33
Fibra (g)
6
4,20
3,70
8
1
2,70
Lípids (g)
2,60
0,60
0,50
0,50
0,10
13,70
Àcids saturats (g)
0,30
0
0
0,10
0
2,30
Àcids monoinsat. (G)
0,60
0
0
0
0
8,90
Àcids poliinsat. (G)
1,20
0
0
0,30
0
1,80
Colesterol (mg)
0
0
0
0
0
0
Sodi (mg)
850
20
12
7
3
69
Potassi (mg)
400
230
210
510
330
700
Fòsfor (mg)
130
99
77
140
29
73
Calci (mg)
64
21
13
60
4
15
Ferro (g)
3,10
1
2,40
2,60
0,30
0,90
Retinol (mg)
0
0
0
0
0
0
Carotenoides (mg)
210
250
20
5
0
0,01
Tiamina (mg)
0,14
0,10
0,11
0,13
0,08
0,12
Riboflavina (mg)
0,05
0,04
0,04
0,05
0,03
0,04
B6 (mg)
0,14
0,7
0,11
0,15
0,18
0,19
B12 (g)
0
0
0
0
0
0
Vitamina C (mg)
3
15
0
0
9
12
Vitamina D (g)
0
0
0
0
0
0
Vitamina E (mg)
0,30
0
0,30
0,30
0,10
0,70


Considerades aliment afrodisíac pels romans , les faves són difícils de digerir i es considerava que no s'han de menjar a les nits ja que poden produir malsons . A l'edat mitjana pensaven que les ànimes dels morts vivien dins i no els deixaven dormir .


 La dita "són faves comptades " per explicar que una cosa és certa i no dóna cap dubte té el seu origen en les institucions públiques i en les societats secretes en què s'usaven faves pintades de colors per a les votacions . L'expressió fa també referència a que alguna cosa té un nombre fix i és molt escàs . El dir que "a tot arreu couen faves " vol dir que certa dificultat o inconvenient afecta tothom .


A l'antic Egipte les faves estaven plantades a la zona " Ka " que era un lloc on les ànimes esperaven el seu torn per reencarnar . Al Japó es fan servir com exorcisme el dia 3 de Febrer, quan es reparteixen per terra dels habitatges per espantar els mals esperits . El costum de posar-la al Tortell de Reis o en el de Sant Valero la vam heretar dels romans que ho feien en les festes i el que la treia era nomenat " rei de la festa" . El trobar la fava al tortell és però senyal de mala sort ja que significa que aquesta persona haurà de pagar el pastís l'any següent . Juntament amb la fava al tortell s'amaga una moneda o una figuereta que constitueix el regal favorable . És probable que el cridar a algú "tonto del fava " o " carallot " tingui el mateix origen . ( Recordem aquí la popular cançó de la tuna en què sovint es canvia el "no t'enamoris , compostelana " per "no t'enamoris , ximple del fava " ) i finalment el " i a tu què et passa morros de fava ? ve de la manera en què els nens fan cara d'enuig mostrant el llavi inferior recordant la forma carnosa i arriñonada de les faves  

Creen el primer mapa genètic de la fava Aquest treball permetrà millorar i obtenir noves varietats d'aquest tipus de lleguminosa amb més qualitat, rendiment, resistència a malalties o adaptada als nous gustos del consumidor


 
HORTA | 17/ 04/ 2014  RuralCat/Ifapa

Creen el primer mapa genètic de la fava

Aquest treball permetrà millorar i obtenir noves varietats d'aquest tipus de lleguminosa amb més qualitat, rendiment, resistència a malalties o adaptada als nous gustos del consumidor
 
Investigadors de l'Instituto de Investigación y Formación Agraria y Pesquera (Ifapa) de la Junta de Andalucía han aconseguit generar el primer mapa genètic de referència de la fava, els resultats permeten “disposar per primera vegada d'una eina fonamental per millorar i obtenir noves varietats d'aquest tipus de lleguminosa amb més qualitat, rendiment, resistència a malalties o adaptada als nous gustos del consumidor".
Segons el comunicat de la Conselleria d’Agricultura andalusa el treball, de caràcter internacional i publicat a la revista científica BMC Genomics, detalla el procés de disseny del mapa genètic de referència després unir les dades de tres famílies (408 plantes) derivades de quatre pares que mostraven gran variabilitat per als principals caràcters d'interès agronòmic en aquest tipus de lleguminoses.
Aquest mapa inclou 729 marcadors distribuïts uniformement al llarg de sis cromosomes de l'espècie mostrant, a més, la posició dels gens que controlen atributs de gran interès per treballar eficaçment dins l'àrea de millora i biotecnologia d'aquest cultiu.
Els experts de Ifapa confirmen que gràcies als resultats d'aquest projecte, “es disposaran de marcadors moleculars que permetin avançar en projectes de recerca al voltant de la fava, contribuint a una selecció més eficient de plantes portadors de gens d'interès i reduint a més de la meitat el temps requerit per a l'obtenció de noves varietats”.
Aquest estudi ha estat elaborat per un equip de vuit investigadors del centre de l’Ifapa a Alameda del Obispo, Còrdova, dirigit per Ana Torres, en col·laboració amb quatre científics de l'Institut d'Agricultura Sostenible del CSIC i d'organismes d'investigació de Croàcia i Mèxic.

dilluns, 7 d’abril del 2014


MES D’ABRIL

FEINES ALS HORTS

Sembrarem i plantarem carbassons, tomates, escaroles, espinacs, melons, cogombres, raves, síndries i cebes. Esclarirem el planter de tomates i albergínies. Sembra de mongetes primerenques. Recol·lectarem pastanagues, porros, bròquils, cols, faves, pèsols, espinacs, ravanets, alls tendres, cebes tendres, bledes,…. Els carbassons i els cogombres s’ha de sembrar per Setmana Santa. Caldrà fer clots, posar-hi fems vells, terra fina, les granes de carbassó (4 o 5) i terra fina per tapar. Les granes de cogombre s’hauran de nasprar, igual que les dels pèsols per a què facin una bona producció.



MES DE GENER

FEINES ALS HORTS
Plantarem: cebes, enciams, escaroles i bledes. Sembrarem en grana julivert, pèsols, faves i espinacs. Recol·lectarem cols, bròquils, bledes, apis, pastanagues,espinacs i porros. Plantarem els rosers a finals de mes. S’han d’esporgar els fruiters. S’han de plantar els fruiters de pinyol. S’han de tallar xupons i branques seques de l’avellaner

MES DE FEBRER

FEINES ALS HORTS
Sembrarem apis, xirivies, enciams, raves, pèsols, faves i espinacs. Plantarem; cebes, cols, escaroles, bròquils, bledes, maduixes i alls. Recol·lectarem naps, escaroles, porros, cols i pastanagues. Les maduixeres es poden plantar en cavallons. Tallarem les canyes amb la lluna vella. (que utilitzarem a l’estiu i a la primavera per les mongeteres i les tomateres). Podarem els rosers. Trasplantarem les plantes de viver. Esporga de fruiters, arbres caducs i arbustos que hagin florit. Plantar arbres de fulla caduca.

MES DE MARÇ

FEINES AL CAMP
Se sembren i se planten la majoria de les espècies horticultores. Llavors més importants per a sembrar: escarola, enciam, pastanaga, porro i rave. Preparació el planter de tomates, pebrots i albergínies ( lluna vella de Març amb caixes plenes de terra-fem i col·locades en un lloc arrecerat. Llavors enterrades a mig centímetre, Cal regar amb pulveritzadors). Sembrarem pastanagues (lluna vella de Març ) , bleda, rave i remolatxa de taula. Plantarem patates als volts de Sant Josep, aprofitant la lluna vella, Cal posar els grills cara amunt en el moment de plantar-los. Cal asprar els pèsols i col·locar-hi espantall. Cal posar sofre als rosers de bon matí per evitar malalties. És època d’espàrrecs.

MES D’ABRIL

FEINES ALS HORTS

Sembrarem i plantarem carbassons, tomates, escaroles, espinacs, melons, cogombres, raves, síndries i cebes. Esclarirem el planter de tomates i albergínies. Sembra de mongetes primerenques. Recol·lectarem pastanagues, porros, bròquils, cols, faves, pèsols, espinacs, ravanets, alls tendres, cebes tendres, bledes,…. Els carbassons i els cogombres s’ha de sembrar per Setmana Santa. Caldrà fer clots, posar-hi fems vells, terra fina, les granes de carbassó (4 o 5) i terra fina per tapar. Les granes de cogombre s’hauran de nasprar, igual que les dels pèsols per a què facin una bona producció.

MES DE MAIG

FEINES ALS HORTS

Continuem les tasques de l’abril, hi podem afegir porros, carbasses, apis,… Recol.lecció de maduixes, enciams, escaroles, faves, pèsols,alls tendres, cebes tendres,… Nasprarem les mongeteres quan el fil faci 20 cm. És millor lligar les canyes de 4 en 4, per aguantar millor el vent. Plantarem mongetes tendres i tomates, ben fondes. Sulfatarem com a tractament preventiu: Amb aigua d’ortigues per prevenir dels fongs (macerem ortigues amb aigua uns dies i la tirem directament sobre les plantes). Amb sulfat de coure (vitriol) les patates, i també per al mildiu, després de cada pluja. Les invasions de caragols les evitem fent una ratlla, que no passaran, amb cendra o guix .Les papes de les patates les eliminem amb nicotina.

MES DE JUNY

FEINES ALS HORTS

Sembrarem i plantarem carbassons, cebes, espinacs, tomates tardanes, mongetes, enciams, moniatos, bitxos,… Recol·lectarem alls, albergínies, cebes, escaroles, espinacs, pèsols, patates primerenques, cigrons, enciams, mongetes tendres, cogombres, carbassons, maduixes, pèsols i faves. Lligarem enciams i escaroles. Farem proteccions per a protegir les tomateres del sol fort i també de les pluges i humitats.Cal nasprar i esporgar les tomateres. S’ha de deixar la tija principal i tallar els xucladors de les vores. S’ha de tenir cura que les tomateres estiguin ben seques. Per prevenir la majoria de les malalties de les tomateres s’ha de fer la següent barreja: sulfat de coure, sofre, calç viva i aigua fent una pasta que s’aplica amb un pinzell al peu de la tomatera (uns 20 o 30 cm.). El mateix producte, amb més aigua, es pot aplicar a tota la planta polvoritzant-la.

MES DE JULIOL

FEINES ALS HORTS

Per matar la grama, s’ha de llaurar per la lluna vella de juliol. Cal regar de matinada quan la terra i les plantes s’hagin refredat. Cal continuar podant, lligant i ensulfatant les tomateres. Cal continuar amb el tractament d’aigua d’ortigues. Sembrarem i plantarem bledes, mongetes, pastanagues, raves i escaroles. Recol·lectarem productes hortícoles en general. Poda en verd dels rosers: rebaixar els brots 10 cm i tallar les flors músties.

MES D’AGOST

FEINES ALS HORTS
Es planten bròquils, cols i pastanagues. Es despunten els melons, síndries, cogombres i carbasses. Es recullen les cebes (cal deixar-les assecar al mateix hort) i la majoria dels productes de l’hort. Se sembren naps i bròquils i a final de mes raves. Nasprar bitxos i pebrots amb canyes i cordills com si fessin una tanca. Es trasplanten apis i coliflors sembrats al juny.

MES DE SETEMBRE

FEINES ALS HORTS
Sembrarem i plantarem escaroles, espinacs, bròquils, cols, bledes, cebes,… Recollirem tomates, pebrots, ravanets, porros, enciam, escarola, mongetes,…Les tomates de penjar s’han de treure a rams i posar-les en un lloc sec. Les escaroles s’han de regar amb molta freqüència, si no volem que s’espiguin. Els trossos de terra sense plantar s’hi pot sembrar un adob verd(fenc, sanagrecs civada,..), per protegir el terreny i matar les males herbes. A la primavera l’enterrarem i i aconseguirem un adob de grans qualitats fertilitzants. Comença la verema. Recol·lecció de fruits (prunes, pomes, figues, nous, castanyes, mores per a fer confitura).

MES D’OCTUBRE

FEINES ALS HORTS
Sembrarem cebes, enciams, bledes, escaroles, raves, pèsols, julivert (per sembrar-lo caldrà buscar un lloc sec i exposat al sol), faves, espinacs. Trasplantarem bròquils de primavera. Recol·lectarem apis, cebes, cols de Brussel.les, safrà, carbasses bròquils, pastanagues, tomates, bitxos. Cal mantenir net l’hort de les primeres fulles que cauen.

MES DE NOVEMBRE

FEINES ALS HORTS
Sembrarem i plantarem bledes, espinacs, xirivies, pèsols, faves,… Sembrarem espinacs, cigrons, faves, amb lluna creixent. Sembrarem alls amb lluna minvant. Recol·lecció de porros, cols, escaroles, enciam, remolatxa, fesols,… Es trasplanten les endívies. Cal protegir les plantes de l’hort de les gelades. Es recullen les aranyons per a fer ratafia. Es recullen els fruits de la tardor i les cireretes d’arboç per a fer confitura.Cal preparar els hivernacles.Cal netejar els horts de les fulles que cauen.

MES DE DESEMBRE

FEINES ALS HORTS

Sembrarem julivert i pèsols. Sembrarem i plantarem bledes, escaroles, enciams,… Primera recollida de bròquils. Plantarem crisantems al costat de l’hivernacle per a eradicar la mosca blanca. Temps per a netejar i mantenir l’hivernacle. Prepararem les terres per a les sembres de primavera.